historia en Català

 

Illa de Bougainville

De Viquipèdia

 

Bougainville

és una illa de l'arxipèlag de Salomó però pertanyent a Papua Nova Guinea, amb 10.000 kilòmetres quadrats i més de 100.000 habitants. D'origen volcànic, el seu punt culminant és el Mont Balbi amb 3.123 metres. La ciutat principal és Arawa. L'illa és habitada pel poble nasioi.

 

Història

 

Descobriment i colonització

 

Li va donar nom el francès Louis-Antoine de Bougainville que la va descobrir el 1768. No hi van haver assentaments europeus. Nova Guinea va esdevenir colònia alemanya administrada per la Companyia de Nova Guinea del 1885 al 1889. L'1 d'abril de 1889 Nova Guinea va quedar constituïda en colònia alemanya i, per tractat amb els anglesos, es va delimitar que l'illa en formaria part. Ocupada pels australians el 1915, fou posada sota administració d'Austràlia, per encàrrec de la Societat de Nacions, el 9 de maig de 1921.

 

Mandat australià

 

El 1942 fou ocupada pels japonesos i recuperada per Austràlia, el 1945, essent confirmat el mandat que ja tenien el 1946. L'1 de juliol de 1949 es va incorporar al territori australià de Papua-Nova Guinea format per l'antiga colònia britànica de Nova Guinea (transferida a Austràlia l'1 de setembre de 1906 amb el nom de Papua) i la Nova Guinea ex alemanya. El mandat de l'ONU va acabar el 1952 i el territori va passar a ser territori australià. La lluita amb les companyies mineres australianes (la CRA, una subsidiària de Conzinc RioTinto, una gran empresa minera multinacional, que era la mestressa del 53% de la Bougainville Copper Ltd-BCL) va començar el 1969 i va esdevenir dramàtica el 1972 amb manifestacions i mobilitzacions generals de la població.

 

Independència

 

L'1 de setembre de 1975 les autoritats provincials de l'illa Bougainville (incloent l'illa de Buka) van proclamar la independència amb el nom de República de Salomó del Nord. La nova República va adoptar una bandera nacional elegida en un concurs. El 16 de setembre de 1975 Papua Nova Guinea va assolir la independència, incloent formalment a la República de Salomó del Nord. Fruit d'un acord polític (1976) la república es va dissoldre el 1977 i la llei 1/1977 va establir un virtual estat federal (sense donar-li aquest nom), amb assemblees provincials, i amb dret a bandera per a totes les províncies. La bandera republicana fou reconeguda com a bandera provincial de Bougainville-Buka (Província de Salomó del Nord). Però els drets sobre la terra i les mines van portar a una segona secessió i el 17 de maig de 1990 es va proclamar la República de Bougainville. Francis Ona, cap del Exèrcit Republicà de Bougainville fou proclamat president provisional. No hi va haver canvi de bandera. Poc després es va adoptar un nom natiu per la República, que fou el de República de Meekamui. Després d'anys de lluita, el 1995 l'exèrcit de Papua Nova Guinea va actuar desmesuradament i les pròpies forces armades es van oposar a la repressió.

 

Vers un estat autònom

 

El 1996 van començar converses i el 23 de gener de 1998 es va arribar a una treva que va portar a un acord de pau el 2001, avalat per Austràlia, i un estatut d'autonòmia provisional el 27 de març del 2002. Després de tres anys de negociacions, es van celebrar eleccions i es va establir un estatut d'àmplia autonomia per l'illa amb dret a l'autodeterminació per al cap de entre deu i quinze anys, que va entrar en vigor el 15 de juny del 2005. La bandera de sempre va ser reconeguda com a bandera de l'estat autònom.